'KHADJI-MURAT', de LEV TOLSTOI

Harold Bloom afirma que «Khadjí-Murat és, al meu parer, la millor narració que s'ha escrit mai o, si més no, la millor que jo he llegit».

Tot i que el començament és molt poètic, no només estèticament sinó pel que té de metafòric, em va costar una mica entrar en aquesta novel·la. Desconeixedora com sóc del context en el que es situa l'acció, vaig haver d'avançar en la lectura fins que vaig familiaritzar-me amb les circumstàncies en les quals es mou el protagonista.

Es tracta del guerrer txetxè Khadjí-Murat qui, després d'haver lluitat contra els russos, es veu forçat a canviar de bàndol i enfrontar-se al seu antic cap, Xamil, qui ha empresonat la seva família.

Un cop dins de la història, el retrat que fa l'autor de la natura humana em va semblar d'allò més precís. El desplegament que fa per a mostrar les diferents facetes del conflicte que acaben convergint en el punt en que s'adonen de la seva absurditat, és del més lúcid que he trobat.

Tolstoi explica la lluita dels pobles del Caucas i dels soldats russos. Ambdòs sota els tirànics designis dels seus caps, homes tots ells iguals però diferents pel sol fet d'haver nascut a un lloc o a un altre, sent titelles dels poderosos.

Una reflexió totalment vigent de les nefastes conseqüències del desig de poder i l'ambició, per als quals la vida humana no té cap valor.