Amb el regust del mite i la gossadia de la hipòtesi, la premi Nobel de Literatura Doris Lessing, s’arrisca en la narració del que podria haver estat l’origen de la humanitat i l’aparició de les grans diferències entre els homes i les dones.
El protagonista és un vell senador romà que pretén explicar, a partir d’antics escrits inspirats per la més remota tradició oral, la història de la creació de la humanitat. Una història ignorada i trasbalsadora que parla de l’antiquísima comunitat de les Clivelles, dones amb el seu propi llenguatge, que viuen en un món sense temps, només regit pels cicles llunyans, formada per grups encarregats de tasques determinades, autosuficients, que viuen en coves arran de mar i que no saben el que és un home.
La propia Lessing explica com va sorgir la idea d'aquesta novel.la:
“En un article científic recent es deia que la soca humana bàsica i primigènia probablement era femenina, i que els mascles van arribar més tard (...). La reflexió sobre aquest tema em va provocar una sèrie d’especulacions i, després, els giravolts de la imaginació que porten al naixement d’històries. Aquesta és una de les històries que expliquen què podria haver passat quan les Clivelles van donar a llum un nen.”
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUna lectura que em va trasbalsar...
ResponEliminaÉs que és trasbalsadora, una visió molt original i arriscada.
ResponEliminaLi tinc ganes a aquesta autora, crec que e l'autoregalaré aquest llibre. Gràcies
ResponElimina... No he llegit res seu, tot i que em van donar fa anys Mara i Dann per a que m'hi posés, encara no l'hi he trobat el moment -no sé perquè-, tot i que amb La clivella, tant tu com l'Espolsada em feu venir ganes de posar-m'hi...
ResponEliminaMireia, faràs bé, em sembla que t'agradarà.
ResponEliminaAriadna, jo només he llegit aquest, però t'animo a que et decideixis.
Per comprendre bé Doris Lessing heu de començar pel seu "El quadern daurat". És la seva bíblia, el seu dietari, la comprensió de la vida que li va tocar viure. Ella va ser el paradigma del feminisme. Moltes de les ostres autores de llavors la van voler imitar amb mals resultats: la negativitat d'aquell feminisme era que, en l'afany de llibertat, evolucionaven d'una parella a l'altra fins quedar fetes un nyap. Ells sempre se'n sortien i ens feien ballar a la punta del dit, però les dones s'erosionaven fins a la malaltia. Se n'hauria de fer un estudi.
ResponEliminaUna altra obra important de Lessing era "La terrorista bona", que li va donar molta fama.
Penso que s'hauria de començar per aquí, però si no, ja l'anireu descobrint, que una cosa porta l'altra.
Salutacions.
Olga Xirinacs
Gràcies per la orientació, Olga. Ja m'havien recomenat El quadern daurat, però a mi m'agrada molt el tema dels mites i per això em va atraure aquesta novel·la.
ResponEliminaEn prenc nota del que comentes i, ara que tinc temps, els llegiré. Quan m'acabi un que estic llegint, precisament sobre Tàrraco.