'NARRACIONS EXTRAORDINÀRIES', d'EDGAR ALLAN POE

Han passat prop de trenta anys des de la darrera vegada que vaig llegir a Poe. Tornar a llegir-lo ha estat gairebé com descobrir-lo, perquè ara duc un bagatge lector i una experiència que han canviat tant la meva perspectiva com les meves emocions. El resultat ha estat:

A) No m'ha impactat com llavors. Aquella angoixa i temor que em feien veure la nit i les ombres de manera inquietant després de llegir alguna de les seves històries ha desaparegut.

B) M'he adonat de la importància pionera dels seus relats. La originalitat no tan sols de la manera en que planteja la intriga, sinó també la de crear figures literàries com les del detectiu o el vampir.

C) M'ha semblat detallista i analític, el seu discurs se m'ha fet una mica feixuc acostumada a lectures més àgils, però eren altres temps i les coses es feien per a durar.

D) He descobert la seva versatilitat, que el fa capaç de moure's del misteri a la fantasia passant per l'humor i el surrealisme.

La conclusió, doncs, és que jo no sóc ja tan impressionable, però que Poe continua mantenint intacta la capacitat de sorprendre a despit dels anys que passin. Que va ser un precursor i que descriu exhaustivament fets i emocions. És com una llavor que conté la futura collita del gènere policíac i de misteri. I totes les seves històries petits fruits que ja anticipen els paràmetres de les grans novel·les a venir.

Cal llegir-lo amb paciència, degustant cada paraula i des de la perspectiva del seu món, més pausat, menys cenyit a les presses. Perquè el seu univers, és lent, dens, constant, com una pèndola.