Avui s'emet el primer dels dos capítols de la minisèrie que ha fet TV3, basada en la novel·la de Jaume Cabré. Tinc molta curiositat en veure com han pogut adaptar aquesta història, perquè no crec que hagi estat gens fàcil.
Recordo que la vaig llegir perquè me la van recomenar, i ha estat una de les millors novel·les que he llegit els darrers anys. Hi ha moltes històries que van del passat fins al present, però el fil que les uneix ens mostra molts aspectes de l'ànima humana. Trobo fascinant el personatge de la senyora rica i el seu insaciable afany per convertir-ho tot en diners, molt ben retratada, com l'alcalde prepotent i fatxenda, en fi, com tots, personatges que demostren la esfereïdora capacitat de matissos que hi ha entre les persones.
A veure si a la pantalla arriba tan clar aquest misatge, i colpeix tant la història com el llibre ho fa.
N'he vist deu minuts i no ho he pogut aguantar. Des de quan al Pallars es parla en barceloní?
ResponEliminaSílvia el protagonista, vull dir el mestre, és un dels personatges més ben trobats de la novel·la i de la minsèrie, un individu que durant la guerra civil estava malalt i no va participar en res, no és ni un revolucionari, ni un fatxa però les circumstàncies històriques l'arroseguen a un terreny i a un joc que ell preferiria no jugar. El millor actor de la sèrie Francesc Orella, està impressionant.
ResponEliminaSobre l'estandart lingüístic preferisc no opinar. Si que diré que no cal ser tan puristes.
Hola Ignasi, jo també ho vaig pensar això, i crec que ho fan per tal que sigui més fàcil de seguir. Com el Manel, penso que no s'ha de ser tan purista, ni tampoc oblidar que es tracta d'una sèrie. A mi em va sobtar moltíssim l'escena de la noia eixarrancada ensenyant les cuixes i gairebé els pits, en aquella època l'hauríen crucifixat de per vida. No trobo que estigui malament, però perd molts matissos del llibre, ho han de simplificar per més que siguin 3 hores de pel·licula.
ResponEliminaManel, coincideixo en el que dius. A mi el noi que fa de mestre no m'acaba de convèncer, potser perquè jo l'imaginava d'una altra manera. També trobo que li han tret tot el pes a la senyora Elisenda, que a la novel·la és gairebé més protagonista que el professor, i aquí surt una mica de retruc.
L'Elisenda al llibre és dolenta com la tinya i a la sèrie l'han fet massa humana. La novel·la és molt bona i això era difícil de superar... La producció en conjunt és força bona.
ResponEliminaTens raó Fe, a mi m'ha decebut una mica. Ja m'imaginava que seria difícil adaptar la novel·la, l'han hagut de simplificar per força. Però el final l'he trobat molt precipitat, a banda de que no té res a veure amb el llibre.
ResponElimina