dijous, 1 d’octubre del 2009

QUINA ÉS LA VERITABLE HISTÒRIA?


Divendres passat vaig anar a Argentona on projectaven el documental L’enigma Cervantes de David Grau. Jo ja l’havia vist i recordo que em va sorprendre molt, per això vaig voler tornar-lo a veure. Anys enrera, Jordi Bilbeny, historiador i autor del llibre Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya, ens havia comentat que estava investigant els origens de l’autor de El Quijote i que sospitava que podia ser català. La nostra reacció fou propera a la estupefacció. ¿Es podia qüestionar l'origen del paradigma de la literatura en llengua castellana? Per aquest motiu vaig anar a veure el documental, per curiositat i, sincerament, vaig quedar força impressionada. Impressionada i indignada. Perquè em va fer veure que no tot el que ens ensenyen està provat i, per tant, no sabem si és la veritat. L’enigma Cervantes no és una defensa aferrissada de la catalanitat de Cervantes sinó una exposició per part de diverses persones coneixedores del tema, de les seves impressions i observacions, les quals ens fan adonar-nos que no hi ha res que demostri que Cervantes era castellà.


Això sol ja mostra que alguna cosa no funciona. El seu origen no està clar, els documents tant bon punt citen el seu naixement a Valladolid, com a Madrid, Alcalà de Henares, Granada o Sevilla. Els originals i les primeres edicions han desaparegut, per tant, no sabem en quina llengua es va escriure originariament. Hi ha nombroses i constant catalanades al text, Màrius Serra en llegeix unes quantes i, com ell diu, sembla de cançò de La Trinca. Les millors gestes del protagonista passen a Barcelona, cita al bandoler català Rocaguinarda i, a més de parlar de Catalunya com la millor nació, diu que amb aquest llibre homenatja al Tirant lo Blanc. Per si tot això no fos suficient, bona part de la biografia coneguda de Cervantes transcorre per possessions de l’antiga corona catalano-aragonesa com Nàpols, Sicília o València. I encara hi ha més coses que ens poden fer qüestionar que fos castellà.


Em sembla terrible una ocultació així, perquè, encara que no fos català, el que és evident és que hi ha hagut manipulació i si han manipulat això segur que no ha estat un cas aïllat. Ara entenc molt millor les motivacions de Jordi Bilbeny. Després d’anys d’estudiar la descoberta d’Amèrica i trobar tantes falsificacions, censures i tergiversacions no em sorprèn que segueixi estirant del fil. No és ja una qüestió de catalanitat, sino de veritat. Sense anar més lluny, és el que va passar amb Colom, avui dia ja està més que provat que no era genovés ni castellà, però encara es continua mantenint aquesta versió. A 42º La història prohibida de Jordi Mató, que tracta sobre l’origen català de la descoberta d’Amèrica, es demostra la impossibilitat de que les caravel.les poguessin salpar de Palos, en canvi, segons han provat els documents, a Pals (Baix Empordà) hi havia port als segles XVI i XVII. Les descripcions que es fan de Palos coincideixen amb Pals, per exemple la muralla. Ni tant sols existeix Palos de Moguer, hi ha un Palos de la Frontera i un Moguer.


Els treballs de nombrosos estudiosos han provat que el seu cognom era Colom, que el seu escut duia armes catalanes, que no escrivia en italià, que va fer servir topònims del Mediterrani Occidental per a batejar poblacions de les Amèriques (mai va emprar cap de la Liguria), que coneixia el castellà però no el suficient perquè de tant en tant feia catalanades. Fins i tot el Discovery Chanel va emetre un programa que assegurava que era probable que fos un corsari català segons els estudis d’historiadors americans i espanyols. L’anàlisi antropològic i els estudis lingüístics dels seus escrits assenyalen Catalunya, Mallorca o d’altres zones de parla catalana com a llocs de naixement del navegant.


Jo no sóc històriadora, em refio del que em diuen o del que llegeixo, per això m’indigna veure coses com aquestes. Quan hi penso, no ho trobo tan forasenyat, com els pot semblar a molts, el fet de que siguin catalans les personalitats més importants de la història. No m’ho sembla perquè de vegades el més evident és el que no veiem. Crec que els catalans al llarg de la història hem mostrat un caràcter emprenedor i cosmopolita, potser per la seva localització. Hem estat navegants, comerciants, guerrers... I hem estat reprimits molts cops, fins i tot amb una croada, la dels albigesos, però hem tornat a renèixer cada vegada. Tot plegat em recorda una mica el que va passar amb França, un petit territori que es va anar engrandint, de vegades amb l’ajut de Roma (altre cop els albigesos) que va aconseguir imposar la seva llengua i la seva cultura a base d’exterminar la dels altres.


4 comentaris:

  1. No he tingut ocasió de llegir els llibres de Jordi Bilbeny però conec la seva teoria. Però això succeïx amb personatges i fets històrics en un temps en el qual els pocs registres han pogut fàcilment ser manipulats, o potser no.

    No vull contradir a Jordi, però James Cameron va fer un documental sobre la fugida d'Egipte i va demostrar "científicament" la seva teoria. Va ser del tot creïble per a qui no toca de primera mà les dades o els fets. Amb la religió catòlica passa exactament el mateix doncs els Evangelis van se redactats 70 anys més tard dels fets que expliquen.

    Pel que sé i perquè ho he llegit:
    - "El Quijote" n'està ple de castellanades. Tampoc és tan estrany doncs català i castellà en tenen mare comuna... L'homenatge a Tirant, el títol de l'obra "Cuixot" (castellà quijota), etc.

    - Cristófor Colom català i jueu. Això ho explica tot. Si fos "cristià i castellà" no tindria pas un origen dubtós... Calls (o "judería") n'hi ha a Catalunya, País Valencià. Andalusia però no pas a terres de "Don Pelayo". Això també explica molt.

    Què farme què direm (diuen els minairons...) si fins i tot el suposat crani d'en Hitler s'ha descobert que pertany a una dona. Tenian raó els que dubtaven i que s'havien fixat que el criminal era al.lèrgic a la llana i el van incinerar amb mitjos de llana. ¡Era el doble!

    Temps era temps...

    ResponElimina
  2. Jo vaig llegir un llibre sobre un documental que havia fet en James Cameron sobre la possible tomba de Jesucrist i el resultat és el mateix: hi ha interessos per a fer-nos creure segons què. Siguin els catòlics, siguin els castellans, siguin els americans, sempre hi haurà algú, catalans també, per suposat, que voldrà fer-nos combregar amb rodes de molí.

    ResponElimina
  3. Sílvia, com deia, i com dius i hem vist, "cuando el rio suena agua lleva" Certament, com diu Bilbeny, Colom té molts números per ser d'aqui. No està pas sol:
    Aquest enllaç fa referència a altres autors que han examinat el seu "castellà dolent":
    Colon hablaba catalán"
    En quant a les catalanades de Cervantes, estan reflectides en l'edició de Martí de Riquer.

    ResponElimina
  4. Justament avui he vist una resenya al diari Què! així doncs, quantes més coses en hauràn pogut amagar?

    ResponElimina