Quan tenia la llibreria, aquesta editorial que acabava de néixer, em va enviar dues novel·les que em van encantar: Mr. Sebastian y el mago negro, de Daniel Wallace y Tigre Blanco, de Aravind Adiga. Crec que paga la pena que faci un recordatori perquè hi ha lectures més enllà del número 1, 2 i 3 de la llista dels més venuts, és a dir, de'n Larson.
Si a Tigre Blanco descobria un relat descarnat sobre la vida miserable en un lloc miserable que et torna miserable, explicada amb la dosi exacta de sarcasme i analitzant l’odi com una manera de supervivència que acabes entenent; a Mr. Sebastian y el mago negro, la realitat desapareix i et fa cercar-la amb la impossibilitat d’un joc de miralls que la distorsiona i l’amaga dins un barret, fins que la realitat deixa de ser la menys possible de les màgies.
Mr.Sebastian y el mago negro és la història d'un mag negre que anem descobrint per mitjà de diferents narradors que la amplien, la completen, afegeixen matissos que no acabem d’esbrinar si formen part de la veritat o de la il.lusió, però fet de manera àgil, intrigant i divertida. Com en un conte, on tot és possible, el protagonista inicia el seu periple un día llunyà de la seva infantesa, a finals dels anys 20, quan es troba amb un personatge pertorbador que canviarà el seu destí i la seva vida.
Tigre blanco, va guanyar el premi booker 2008 i ben merescudament. Explica la vida d'un noi de familia humil de la Índia que vol escapar del destí que la seva casta li ha marcat. Un relat que ens mostra la realitat d'un país amb grans diferències de classe, desigualtats, on la miseria pot arrossegar-te fins al crim. Una novel·la crua però honesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada