“La saviesa no es rep, cadascú l’ha de descobrir després d’un camí que ningú no pot fer per nosaltres, ningú no ens el pot estalviar, perquè la saviesa és un punt de vista sobre les coses. Les vides que admires, les actituds que trobes nobles no han estat estrablertes pel pare de família o pel preceptor, les han precedit inicis molt diferents, que van rebre la influència del mal o la banalitat que regnava al seu voltant. Representen un combat i una victòria.”
Segons s’explica al pròleg, l’estiu de 1938, Irène Némirovsky torna a llegir A l’ombre des jeunes filles en fleurs. Citen aquest fragment i trobo que sintetitza perfectament la idea al voltant de la qual gira la novel·la. L'experiència com a quelcom personal i intransferible, una part de nosaltres que no podem amagar ni compartir.
Com a totes les seves històries, en aquesta novel·la s’hi reflecteixen al detall tan les persones com les circumstàncies. En aquest cas, el particular món rural, clos i contingut, d’un poblet de França. Allà, l’aparent normalitat es trenca per un fet dramàtic i, poc a poc, estirant el fil comencen a descobrir-se els camins que han dut als protagonistes a trobar-se on són. La descoberta, la por, el conflicte, són algunes de les sensacions que ens desvetllen els personatges i desenmascaren certes actituts humanes.
De tot el que he llegit fins ara de l’autora, aquesta novel·la és la que més m’ha sorprès: el desenllaç inesperat que capgira la visió sobre els personatges és molt lluny de l’estil d’altres llibres seus. La seva prosa senzilla i elegant, gran tasca la de la traductora Anna Casassas, per cert, a qui cal felicitar, ens va portant fins al cor dels personatges. Allà hi batega la sang calenta, continguda, com el poble, esperant el moment de desfermar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada