diumenge, 23 d’agost del 2009

POEMA INÈDIT


EL CICLE

Torna a fer-se el matí
de llums esfilegades,
clarors alborals,
i reneixen els batecs
d'una natura colpida
per un pols de mil·lenis.

Torna a fer-se la nit
d'intangibles penombres,
punts estelars,
i es recupera el temps
dels canvis matisats
en l'atmosfera.

El temps ressona
en l'infinit,
i combrega amb la vida,
enceta el cicle,
de torns infalibles
de llum
i de collites.
a

6 comentaris:

  1. Mireia23 d’agost del 2009, a les 10:45

    "El temps ressona amb l'infinit i combrega amb la vida", és preciós!!!

    ResponElimina
  2. Mireia23 d’agost del 2009, a les 10:51

    hola, sóc jo un altre cop. En aquest blog t'he fet una mica de propaganda: http://xarel-10.blogspot.com/

    ResponElimina
  3. Sílvia Tarragó Castrillón23 d’agost del 2009, a les 13:11

    Moltes gràcies Mireia, ara ho miro. Aquest poema forma part d'un poemari que vaig escriure fa, potser, 3 o 4 anys i ara em sembla una mica artificiós, recarregat, no sé si el reescriuré...

    ResponElimina
  4. Joan Tristany23 d’agost del 2009, a les 14:33

    Hola.
    me n´alegro d´haver torbat aquet bloc. El poemaque acabo de llegir m´ha agradat molt. Un poema que per a mi parla de la rutina de la ida y de lesrepeticions de tos els fets i circimstàncies.
    A mi no em sembla artificiós, sino que porta un missatge molt clar.
    Les meves felicitacions i una abraçada.
    Joan

    ResponElimina
  5. Sílvia Tarragó Castrillón24 d’agost del 2009, a les 11:25

    Hola Joan i benvingut. Tens raó en que el poema porta un missatge molt clar, tot i que jo em referia més aviat al fet que la natura es manté inalterable malgrat els desgavells humans. Quan deia que em semblava artificiós em referia a la resta de poemes, aquest és un dels més senzills. Una abraçada i gràcies pel teu comentari.

    ResponElimina
  6. Manel Aljama12 de setembre del 2009, a les 20:26

    Comparteixo l'opinió de Mireia. No cal afegir-hi cap comentari:""El temps ressona amb l'infinit i combrega amb la vida"
    Opnions n'hi ha de tot tipus i és normal que qualsevol creació amb el pas del temps la veiem d'una manera ben diferent de quan la vam crear. Quan el vas escriure volies expressar per escrit unes sensacions. Si el poema el llegeix una altra persona i revifa aquestes sensacions has creat una obra capaç de provocar empatia (riure, plorar, por...), l'has feta i punt.

    ResponElimina