Vaig conèixer a Joan Daniel Bezsonoff a l'Universitat Catalana d'estiu a Prada de Conflent. Sabia que havia publicat alguna novel·la, però el que no sabia és que escrivís tan bé. Dóna gust trobar una novel·la com Les amnèsies de Déu on la literatura es reconcilia amb la pulsió narrativa i el mestratge. Un mosaic de fets i personatges a través dels quals la història, la que s'escriu i la que es viu, va erosionant el món que els envolta.
Ambientada a la Catalunya Nord durant la Segona Guerra Mundial i tenint com a protagonistes els membres d'una família, ens dóna una visió del període que -segons l'autor- per a la Catalunya del Nord va ser la fi d'un món, el període en què el Rosselló deixa de ser català i en el que va començar l'agonia de la llengua.
Però també és la història de la derrota, de l'ocupació i de l'odi, ens mostra les diferents actituds que se'n deriven i ho fa en un llenguatge que mostra L'habilitat de l'escriptor. Sense caure en sentimentalismes, amb un pic d'ironia que engresca i fa encara més atraient la lectura. D'altra banda, descriu amb realisme el caleidoscopi lingüístic dels personatges i el progresiu "defenestrament" del català després del conflicte. El final n'és una mostra brillant.
Una novel·la excel·lent que ens rement a les grans obres. Tota una descoberta.
T'acabo de descobrir al bloc del Llibreter. És curiós, però ressenyes dues novel·les que voliem llegir al club de lectura la temporada que ve. Dic voliem, perquè Un árbol crece...ha caigut de la llista. I és rebonica, la veritat. Aquesta de Bezsonoff la farem a l'octubre, i, si tot va bé, vindrà l'autor.
ResponEliminaAcabo de mirar el teu blog i sou a Vic, em queda una mica lluny però mai se sap. M'encantari poder assistir al vostre club de lectura i tornar a veure a Bezsonoff, encara que no crec que es recordi de mi. Segur que serà interessant. T'afegeixo al bloc, m'agradarà estar en contacte amb vosaltres.
ResponEliminaEnhorabona per la teva tasca!