 |
| Foto: Sandra Bruna Agència Literària. |
Ara feia molt que
no escrivia cap ressenya, però això no vol dir que hagi deixat de llegir. La
lectura sempre ha estat una constant en la meva vida per molts motius, el més
important de tots és que m’ensenya. Per això he gaudit tant amb la darrera novel·la
de Núria Pradas, Somnis a mida, ja
que pren l’evolució dels històrics magatzems Santa Eulàlia de Barcelona per
elaborar un argument atraient que
barreja amb encert emocions i fets. Això fa que, sense adonar-se’n, el lector
visqui de primera mà els canvis no només del món de la moda sinó, també,
socials i polítics de les primeres dècades del segle XX, esdeveniments que viu a
través d’uns personatges propers, sòlids i, el que és més important, creïbles.
Tot i que la protagonista
és la Laia, una noia que evoluciona professionalment i personalment amb els magatzems,
hi ha un gran ventall de personatges que ajuden a recrear els moments històrics
en què es desenvolupa l’argument. Així,
Santa Eulàlia es converteix en l’eix vertebrador dels móns diversos que formen
cadascun d’ells, amb les seves gràcies i desgràcies. La manera en què s’enfronten
a les diferents adversitats dibuixa un microcosmos d’emocions que es sumen a
les vivències de la Laia.
La novel·la s’inicia
el 1926, però l’argument parteix de més enllà, del 1917 quan mor el fundador
dels magatzems Santa Eulàlia i l’empresa passa a mans de la segona generació. A
banda de les vicissituds dels propietaris de la que acabarà sent una
prestigiosa botiga de moda, s’expliquen les de l’entorn humà al voltant de la
botiga. I, sobretot, les de la Laia que passarà d’una adolescència il·lusionada
a una joventut trasbalsada pel desengany amorós, la tragèdia familiar i un
futur prometedor en el camp professional. La protagonista se’ns mostra així com
una dona lluitadora i forta però, també, com una persona amb una gran
sensibilitat, el que la converteix en una heroïna de carn i ossos, en
tota una precursora de la futura dona emprenedora d’anys a venir.
Somnis a mida és una novel·la que captiva gràcies a la solidesa
de la història i al seu bon ritme narratiu però, a més, sedueix al lector gràcies
a aquests personatges tan humans que rescaten el passat i ens el tornen
tangible, viu.