Sempre m’han atret les històries que hi ha rere les façanes dels edificis. Per
això, quan em vaig assabentar de la publicació d’aquesta novel·la vaig saber
que era per a mi. Una obra inspirada en la construcció de La Pedrera era una
temptació massa gran per no deixar-m’hi caure... I ho vaig fer, assaborint
cadascuna de les delicades peces que formen un relat tan artístic i inspirador
com el propi monument.
Teresa Roig s’endinsa en la vida d’Antoni Gaudí i perfila un gran mosaic de
persones i de circumstàncies que, en conjunt, formen una estructura
perfectament equilibrada. Tot té un sentit argumental que embolcalla i arrossega gràcies a l’habilitat de l’escriptora.
Amb una escriptura àgil i elegant, conforma
una narració feta de petites porcions de la trama que donen una visió
polièdrica de la història. D’aquesta manera, no només ens trobem amb la
trajectòria vital i professional de Gaudí sinó amb la de tots aquells que, d’una
manera més o menys directa, van tenir relació amb la construcció d’un dels edificis
més emblemàtics de Barcelona.
L’acció transcorre a cavall entre finals de segle XIX i començaments del
XX, una època de renovació i projecció de la ciutat comtal que es recull
magníficament a la novel·la. Hi ha un gran treball de documentació però, també,
d’introspecció dels personatges que viuen de maneres molt dispars els canvis
que es van produint. La Pedrera sintetitza aquestes maneres de concebre i
entendre el món, perquè hi ha qui la veu com un despropòsit, uns altres com una
broma i, només uns pocs, com una obra d’art.
L’arquitecte de somnis és un bellíssim tribut a un home honest,
un esperit ferm que no es va allunyar mai del seu camí. La seva mort en va ser
la prova. El futur va acabar per donar-li el reconeixement que mereixia i ara,
gràcies a aquest llibre, els lectors podem veure en la Casa Milà molt més que
una part del Patrimoni de la Humanitat. Ara hi veiem les passions, els records
i els somnis que hi conviuen.
.jpg)
